lunes, 15 de marzo de 2010

Epitafi

Vengo de no sé donde,
Soy no sé quién,
Muero no sé cuando,
Voy a no sé donde,
Me asombro de estar tan alegre.

Aquesta frase pertany al teòleg alemany Martinus Von Biberach, i va passar a ser el seu epitafi a la seva mort.
La vaig llegir per casualitat un dia que estava fullejant un llibre de filosofia, que m'havien recomanat, a la llibreria "La Central", i la veritat és que em va impactar força i em va agradar d'allò més. La vaig apuntar en un tros de full de paper que portava per casualitat a la cartera i el vaig tornar a deixar al seu lloc entre un munt de factures diverses i porqueria varia que mai recordo de treure de la dita cartera. I no va ser fins al cap d'uns dies que vaig recordar-me de la frase aquella que havia apuntat. Doncs vaig endur-me una sorpresa prou gran alhora que agradable al veure que l'autor d'aquesta petita perla era ni més ni menys que un teòleg.
M'explicaré. Passa que em provoca una certa urticària tot allò que estigui relacionat amb déu, ja que cometo l'error (si, sé que és un error) de pensar només amb el déu que, segons diuen, veu amb mals ulls l'ús del condó i es converteix així en un assassí de masses. Bé, potser és que jo sóc molt estret de mires, potser és que l'època en que va viure Martinus era diferent (morí l'any 1498, em sembla), però el fet es que no m'esperava per re del món una frase així d'un teòleg.

El cas és que ara aquest petit poema va amb mi a tot arreu, viatjant en un racó amagat de la meva cartera, entre coses molt més mundanes. Però en dies tristos en que em sento malament sense saber perquè, recordo aquest petit retall de paper que m'acompanya, i és agradable llegir-lo i sentir-se identificat amb aquests quatre versos amb els quals, sense saber ben bé com ni perquè, em sento bastant identificat.

Potser hauria de centrar-me menys en d'altres coses i començar a buscar amb més afany l'alegria, oi?

jueves, 11 de marzo de 2010

"El atrincheramiento en particularismos, sean el color que sean, cercena la libertad y transforma la aventura con el otro en represión contra el otro."

En la meva opinió, aquesta és una gran frase, escrita per Agustín Gonzalez en el llibre Eso que somos.
Crec que hi ha molta gent que se l'hauria d'aplicar, pensar profundament en el significat de frases com aquesta, i veure que diferent no té perquè voler dir dolent. Tal com exposa el meu amirat filòsof-sociòleg John Stuart Mill en el seu llibre Sobre la llibertat, la diferència entre les persones, entre els seus pensaments i la seva manera d'actuar és la millor, sinó la única, manera d'evolucionar en el pensament. Fóra un món força avorrit si tots pensessim igual!
Tota societat, de fet tothom, necessita d'algú que pensi de manera diferent per tal de tenir algú amb qui comparar maneres de pensar, maneres de veure les coses, un interlocutor amb el qual dialogar i d'aquesta manera tenir la possibilitat de canviar els punts de vista propis per altres de més convincents, importats des d'altres punts del món o des de la casa el nostre veí, el qual no comparteix les meves opinions. Sempre existeix la possibilitat d'aprendre mitjançant el diàleg.
Així doncs, ocasional lector, no desaprofitis mai la oportunitat de compartir punts de vista sobre el que sigui amb qui sigui, vingui d'on vingui i pensi el que pensi, doncs fins i tot la persona més insospitada en el moment més inesperat et pot ensenyar una lliçó difícil d'oblidar, o un vessant ocult d'un tema que et pensaves que ja tenies més que dominat.

Res més per abui, espero almenys haver despertat un petit interès en qui pugui llegir aquests pensaments errants d'algú que té temps per pensar i ganes d'aprendre.

Amb ànim d'ofendre,

BERIBER

viernes, 5 de marzo de 2010

CREACIÓ D'UN NOU BLOG

Aquest blog neix de l'admiració cap a dos personatges un xic especials que m'han inspirat en el meu present, i espero ho seguiran fent en el futur.
La intenció original és aprendre una mica més d'aquestes dues persones i, mentrestant, anar publicant alguna que altra cosa interesant. Espero que disfruteu del que pugui penjar i sapigueu apreciar les possibles aprotacions que vagi fent.

Amb ànim d'ofendre,

BERIBER